curios

En un blog recent, he llegit una intervenció d'algú que s'enorgulleix de "socaire" sense formar part de colla alguna ni dur faixa, tema del qual en voldria fer reflexió tot i que potser ara que porto uns mesos desvinculat del món casteller no sóc el més indicat per parlar.
Que quedi clar que em refereixo exclusivament a posicions endinsades a la soca, sota la pressió i el pes de folres, als cordons exteriors no calen tantes precaucions i els valents aficionats sempre seran convidats a participar i n'estarem agraïts.

"Quan em poso sota un castell no espero el teu aplaudiment. En tinc prou amb la satisfacció de sentir-me part d'un grup de gent amb la que puc arribar a compartir l'alegria d'aconseguir els objectius marcats."
perebutero i els que fan com tú: Res a dir de les teves intencions, simpaties, preferències. Comparteixes amb molts de nosaltres una gran afició.
Ara bé, no sé si ho saps, aquest grup de gent amb qui pots arribar a compartir tantes alegries, si té camisa, també té una assegurança de la seva colla específica per aquesta activitat. Si ho fas gaires vegades això de posar-te sota un folre i manilles sense entrenament, sempre que en tens ocasió dius, pel teu propi bé: COMPRA'T UNA FAIXA I FÉS-NE ÚS.

Dius a les teves intervencions que no es poden fer comparacions absurdes d'altres activitats amb més perill, però Gaston Rebufat va dir una gran frase referent a fer muntanya que es pot aplicar a molts aspectes de la vida sense dramatitzar i m'agradaría que la reflexionesis, diu així:

Tan sols espero despertar una mica de sensatesa, en tú i en aquells que coneixent la situació et marquen i assignen una posició semblant. Allà on hi ha un possible risc i on veus que la gran majoria prenen precaucions...sí senyor, tú més xulo que ningú, a pèl que no passa res, de veritat penses que ets un cas a part de la resta d'humanitat?? al cotxe també fas igual i vas sense cinturó??