A partir del primer dia d'assaig, quedaran oberts els típics concursos que cada temporada fem:
Aquesta serà una relació de les activitats que dins la colla volem promoure i realitzar per dinamitzar la colla. Esperem que tothom vulgui i pugui participar-hi, a més estem oberts a qualsevol proposta que sigui viable i engrescadora per la colla.
Aquesta temporada tornarem a fer assaig a la fresca, però la novetat es que ho farem a través de "la cua del drac", amb això el que guanyem és promocionar la colla i sense cap cost , i millor i amb més cobertura de com ho fariem nosaltres, per aquests motius no podem deixar passar l'ocasió, s'ha d'aprofitar i fer-ho molt bé.
Els assaigs seran com tots, i farem tallers si algú està interessat en aprendre a fer castells.
Els dies d'assaig:
18 de juliol a la plaça Catalunya de 21h. a 23h.
25 de juliol a al firal de 21h. a 23h.
22 d'agost davant de Sant Esteve de 21h. a 23h.
26 d'agost davant de Sant Esteve de 20h. a 22h.
29 d'agost davant de Sant Esteve de 21h. a 23h.
2 de setembre davant de Sant Esteve de 20h. a 22h.
Un reporter voluntari i accidental ens mostrarà la seva... visió de les coses i a la seva manera, ens delaitarà amb els seus escrits i les seves paraules(deu ens agafi confesats).
A Besalú vam fer la trobada anual de colles castelleres de la província de Girona, un punt estratègic de la geografia gironina. L’entorn medieval d’aquest magnífic poble encara va agafar més brillo un cop es van haver carregat les belles construccions, i que de ben segur van acabar encandilant a més d’un.
Les colles presents, com no, Els Marrecs de Salt, Els castellers de Figueres i nosaltres.
Les actuacions es van fer dins del pavelló, el temps no animava a fer gaire cosa fóra, però tot i així, de ben segur que el ressó de les gralles i dels tambors es va poder sentir a kms del poble, tal i com passava durant aquelles èpoques èpiques quan les muralles testimoniaven l’heroïcitat de nobles i cavallers. Està clar que els herois d’aquest dia vam ser tots els castellers gironins, que amb la suor del nostre esforç vam construïr noves muralles, nous castells i noves torres, que de ben segur a prova de bomba estarien.
En definitiva, a Besalú hi vam anar a engrandir el pont, un pont que desde ja fa un temps ens serveix d’enllaç a tots els castellers gironins.
Per acabar, s’ha de recordar la teca que va venir després: amanida, fideuà i iogurt de la Fageda… suficient per tornar a agafar forçes i alçar de nou els nostres braços, Així doncs, a l’atac Gironins!!! ;)
Aquest cap de setmana passat, els Xerrics també hem actuat i ho hem fet davant d’un marc incomparable. Ha estat tan sols a uns metres d’un dels edificis més bells del món, la Sagrada Família.
Els castellers de la Sagrada Família ens van convidar, juntament amb els castellers del Poble Sec, a prendre part d’un dia molt assenyalat, i no era menys que, la celebració de la seva diada de festa major. Davant d’una gran multitud de persones, es van carregar i descarregar els castells sense que la pluja d’última hora ens obligués a aturar la diada. Cal remarcar la molt bona actuació dels castellers de la Sagrada Família i també la dels castellers del Poble Sec. Personalment, pensu que la nostra actuació no va ser del tot bona, així doncs, esperem que amb una mica més de sort i de dedicació, els castells dels Xerrics d'Olot tornin a lluïr com sempre ho han fet.
En acabar, es va fer un pica pica conjunt i així vam poder celebrar tots plegats l’esplèndida actuació de la colla amfitriona com també la dels castellers del Poble Sec.
Per últim, agraïr la invitació dels castellers de la Sagrada Família i desitjar a amdues colles castelleres, molt bona sort i un fins aviat.
Sei.
EL BUS EN VA PLE
El bus en va ple, allò s’ha convertit en un mercat, no hi ha seient que se’n lliuri, n’hi ha que encara no s’ho creuen, n’hi ha que es passen tota l’estona xiuxiuejant, els mateixos que s’han passa’t els dies mirant com treballaven els seus companys i ara estan espantats perquè saben que si la cosa segueix així a la llarga també ells quedaran tacats de grana, i és que... els seients fins ara buits del bus Xerric sembla que parlin per si sols i fa que t’imaginis històries.
El que si ja és història és l’actuació del cap de setmana a Terrassa on vam ser convidats juntament amb els nostres padrins els castellers de Sabadell, “els saballuts”, per commemorar la 29ª diada dels Terrassencs. Com passa a les històries, sempre sol haver-hi bons i dolents, doncs en aquests cas, els protagonistes no van ser ni una cosa ni l’altre, simplement: mooolt booons i és que els de Terrassa ens van tractar com “majarajàs”. Tots, Saballuts, Terrassencs i Xerrics vam compartir un dinar multitudinari, i vam ser testimonis que tot i estar en temps de crisi no hi va faltar de res: aparitiu, un primer, un segon, vi o aigua, unes postres delicatéssen, copa i cava, a més a més del deleit d’uns músics que s’encarregaven d’encobrir amb la seva dolça música els: “-ui que bó, ui que bó!-” dels comensals.
Si algú encara volia més, podia fer-se amic de més gent i és que un parell d’actors dinamitzaven el dinar acaparant l’atenció dels més bons, guanyant-los en confiança i complaent-los a base de fregades de raspall barat als cranis mig calbs. Seguint amb els espectacles, just després de la copa i abans del cava, va tenir lloc un ball escenificat a càrrec d’unes excel•lents joves ballarines.
Altres bons moments viscuts al llarg d’aquest dia va ser el típic ball de bastons que vam poder veure tot just arribar a plaça i com no, tot el repertori casteller que es va muntar a plaça una vegada i una altra, uns amb més engranatge que d’altres però totes plenes de bones intencions.
Una altra setmana d'actuació i un altre cop el grana ha tornat a lluïr color. La primera de les dues actuacions fetes el dissabte, va estar dedicada a la gent a qui es mereix més respecte i admiració, la gent gran. Els Xerrics ens vam aplegar al nou jardí de la Caritat i allà mateix vam enfilar un parell de construccions. Davant les mirades plenes d'entusiasme i d'il.lusió, un cop acabada l'actuació els allí presents ens van despedir amb un enèrgic aplaundiment. GRÀCIES! La segona actuació del mateix dissabte, estava prevista fer-la davant l'esglèsia de Sant Esteve però just quan la cercavila arribava en aquest punt va començar a pluvisquejar. No va ser cap mal pressagi, sinó tot el contrari si hom pensa: "com aigua que és, riquesa soms". Per tant, a l'Hospici vam tornar anar, igual que la setmana anterior i allí vam acabar de rematar la nostra actuació. Un Hospici que tot i el canvi sobtat de temps, va estar perfectament acondicionat per acollir la jornada festiva, tot gràcies a l'explèndida feina feta per la gent de l'Omniun Cultural de la Garrotxa. En acabada l'actuació vam fer un dinar popular a base d'arròs i botifarra. Pels Xerrics i per la resta dels mortals, l'arròs ens va ajudar a agafar forçes i la proteïna, de la segona, ens va ajudar a enfortir el nostre múscul.
Alhora del dinar hi va haver una àmplia representació d'entitats Garrotxines, com: La cobla La Principal d'Olot, els del Ball del Gambeto de Riudaura, la Colla Sardanista Cors Joves de l'ACS Flor de Fajol, les colles sardanistes de l'ASO, l'Esbart Dansaire Marboleny, l'Escola de dansa de l'Esbart Olot, els Bastoners i Grallers d'Olot, l' Esbart Olot i per últim els del Ball dels Pabordes de Sta. Pau. No va ser fins un cop acabat el dinar, quan el deleit de la música dels membres del grup de Folk "Set de Folk", va permetre esbrinar qui pertanyia a cadascuna de les entitats allí presents. Els membres de les diferents colles de ball van acabar fent una exibició de com seguir el ritme de la música, nosaltres en canvi, tot sigui dit, vam començar bastant a destemps però a mesura que la pelvis sen's anava escalfant, vam acabar agafant la tècnica suficient com per no seguir desentonant cada cop que sonava, una vegada i una altra, el ball del Gambeto, perquè... era aquest, no ;))
Visca el català i visca Catalunya.
S’han acabat les festes però no les altures, els Xerrics seguim pujant.
Han estat unes bones festes, tan per nosaltres com per la resta de gent d’Olot. Em fet disfrutar als Olotins i ells a nosaltres també.
Evidentment, pels Xerrics les nostres festes són les millors, i per tant, volem fer-ho el millor possible però aquest any tampoc ha pogut ser, hem tornat a fallar el 3d7. Incomprensiblement aquest ens ha tornat a donar l’esquena i no ens volem quedar amb aquesta espina, així que ben aviat, d’aquí ben poc, tindrem el que ens mereixem.
Com que la tarda de dissabte va ser plujosa, els Xerrics i les colles convidades (Sagals d’Osona i Marrecs de Salt) vam haber d’actuar al pati de l’hospici. Hem de felicitar a ambdues colles per les seves excel.lents actuacions i per la seva participació a les nostres festes. Nosaltres, a pesar de la fallida del 3d7 vam saber remuntar la diada amb altres molt bons castells, com: 4d6 amb agulla, 5d6 i el pilar de 5. Aquest dia, la força de voluntat no va ser poca, les ganes i la il.lusió la teniem tots, i malgrat la decepció del primer intent del 3d7 vam ser valents i ho vam tornar a provar, però de nou es va tornar a resistir.
Sens dubte, un dels moments més dolços de les festes fou el pilar caminat. Un esplèndid pilar que igual que cada any desperta en els Olotins un sentiment similar a les grans ocasions i que als Xerrics ens omple d’emoció. Llarga vida doncs al nostre pilar!!
Com no, un dels altres moments especials de les festes fou l’ofrena a la nostre verge, a la Mare de Déu del Tura. En acabat el pilar caminat, a les escales de Sant Esteve, vam fer una cercavila cap al Tura i allí li vam fer la ofrena del nostre mocador Xerric, igual que cada any.
Finalment, a opinió personal, m’agradaria felicitar a tots els Xerrics que han treballat de valent abans i durant les festes, malgrat els incalculables bons actes que es van fer durant aquests dies de festa major. Així doncs, GRACIES A TOTS!!
Aquest dissabte, igual que a Peratallada, les coses van tornar anar d'alló més bé. La molt bona actuació en un dia tant important per la colla se li ha posat d'allò més bé, tornem a respirar il.lusió. Una il.lusió que recuperem fàcilment perquè sabem que amb més o menys temps, les nostres perspectives es cumpliràn. Sent fidels al nostre pensament, no podiem fallar en un dia així, i no ho vam fer. L'actuació va ser igual de rodona que la dels nostres amics castellers de Terrassa.
A pesar del mal temps, nosaltres vam ser els elegits per portar el sol fins a Olot, aleshores eclipsada pel mal temps. Al bell mitg del claustre de l'Hospici, un indret on es respira tradició i cultura Olotina, i ben aprop de la font, que per raons óbvies no rajava, vam anar carregant i descarregant els castells al ritme de les gralles i del timbal. El ressó d'aquests últims ens va ajudar a donar la última empenta i completar així de manera exitosa els nostres: 3d6, 3d6a i 4d6.
Un cop es va acabar l'actuació ens vam endur els nostres amics Terrassencs cap al pavelló firal d'Olot, allà vam compartir el nostre sopar de bateig i entre algun que altre càntic espontani, per part d'ambdues colles, anàvem fent brindis i xerinola. Passades les postres, la múltitud es va dividir en dos grups: els més afins a l'esport i els comentaristes. Els primers vam desafiar als joves castellers terrassencs, mentres la resta feien comentaris diversos (hola què tal.. o per l'estil)
Un cop entrada la nit, als Xerrics només ens restava una cosa, moure la pelvis.. El ritme del Dj va deleitar a més d'un.., i si a més hi sumem algun que altre brindis més com a conclusió general podem dir que aquella nit vam veure el bó i millor de cadascú ;))
Un cop tancada la paradeta, de dret al nostre Pub, al Lucky! Dic nostre, no perquè sigui nostre, sinó perquè només ens va faltar fer-hi el pilar de 5 ;)
Ara ja podem dir que em arrassat, i és que ahir vam cardar un senyor sopar!
Qui més ha triunfat ha estat qui va decidir fotre les mongetes al menú, boníssimes estaven, però...vaig haver de cagar dos cops en una mateixa nit, no sé si val tant la pena... això sí, vaig cagar moolt a gust.
Les postres no van ser catalanes, sinó més aviat polars, aquell granizat blanquet i fresquet li faltava un punt de sucre (almeys pel meu gust) però aquest ni era per degustar ni tampoc sobrava el temps per fer-ho, el gust estava en que no se t'escolés esquenes avall.
L'orujo es va pendre a uns metres d'on vam fer la bacanal, ni temps pel carejillu ni temps per "altres", música a "destaju", pets a doju i suor pels descosits. Genial. I vaig trobar a faltar a gent MOLT XERRICA.
De l'actuació primarenca a Torrent,
donar gràcies a la seva gent gent,
que coincidint amb la fira del bunyol
ens van convidar a un àpat suculent.
EL QUE ÉS BÓ ES FA ESPERAR
Suposu que tothom hi estarà d’acord i és que a la fira del senglar d’Osor erem uns quants.
Vam arribar, vam fer un tomb per aquesta esplèndida i magnífica fira, i vam començar a lu nostre. Tallers pels més i no tan petits, gent del poble i de fora, que aprofitant la diada van voler viure altres sensacions, sensacions que a nosaltres ens va encantar ser partícips.
L’actuació va ser breu, però bona. Quan va arribar la hora de dinar, vam anar directes cap a la flaire, i es clar, entre tantes i tan bones que rondaven per allí no era fàcil ensopegar amb la que ens esperava, no era menys que un senyor arròs. Un arròs que en vista del gran èxit d’afluència, a la fira, es va haver de rascar molt i molt. Boníssim! De segon carn amb guarnició, igual o encara més bó. En conjunt, la festivitat de la diada i l’últim bon gust, van fer del dia un autèntic esdeveniment.
Moltes gràcies a la gent d’Osor.
Fet per en Sei.
Normes de la lliga xerrica de la butifarra:
Només es contaran les partides de butifarra que es juguin dins l'àmbit xerric(l'autocar, als sopars, a les trobades i demés)
Contaran totes les partides acabades i les partides que la puntuació passi de 51 tantos per el guanyador.
La puntació serà individual, per així poder engegar al company a pastar fang.
La puntació la portarà en Pep Gil i serà a ell a qui se li haurà de donar el resultat de cada partida perquè pugui ser contabilitzada.
La durada de la lliga serà fins el 9 de novenbre a la tornada de l'última actuació de la temporada.
Els resultats es miraran d'actualitzar com més sovint millor.
Si més no ho farem quan poguem
El cap de colla ha creat un bloc d'opinió on podeu llegir els seus pensaments i rebatre-l's.
La direcció:
Blog del cap de colla
Recordeu que per contestar als escrits del cap de colla, els requeriments del blog, demanen que tingueu un compte mail de Google.
Comptes gmail de Google
A més la mainada xerrica està aficionada al fotolog, i la colla en domina un que és aquí:
Aquí podeu apuntar totes les idees, propostes i qualsevol cosa, que serveixi per dinamitzar la colla i per fer-la més divertida i amena.